El Blog d'en Tevecà

L'esmorzar dels campions

2011-02-27T18:57:00.000+01:00

Denúcia social contrastada

2010-10-20T00:05:00.001+02:00

Aquest rossegador va aparèixer dins un recipient que contenia aliments en una famosa botiga nòrdica. Les imatges parlen per sí soles... "Terrible, apocalíptic..."

Llei de Godwin

2010-10-12T18:32:00.002+02:00

"A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u."
Mike Godwin , 1989

Dimecres 29 de setembre

2010-09-29T17:01:00.001+02:00

And now for something completely different

2010-09-06T01:24:00.000+02:00

Welcome Lady's and Gentlemen , people from all over the world and even from those strange places that would make puke the most filthy and rotten scum of our little towns.

I’ve noticed this last days that the number of scottish readers has raised in such a very strange way.
I think this is quite suspicious... I remember in 1875 , when an army of scot blogreaders absolutely out of control attacked a shop of fake red beards. This huge amount of drunk and beardless sons of Scotland destroyed the old Flinn McMarmaran O’callahan’s son's fake red beards shop and caused the panic all over the town. Leading this crowd of blog addict islanders , was the late Fish of Monique III of Russia , whose terrible and aquatic name would be remembered by the whishers of false red beards forever after.
Ooohh... Terrible images come to my mind... what a fishy cold blood lack of mercy in its round and black eyes.
And you may say : “What the hell is this catalan foul talking about? This is a nonsense , what a bloody waste of time , i’d rather be devoured by a furious and hungry group of non-dead parrots!”
And , oh my dear friends , you couldn’t be more wrong! If you haven’t get nothing at all , try to read it again , and again , and once more if you still don’t get it.

Waiting to be corrected , I say ,honestly and deeply but not in a gay way at all , goodbye.
tvkeeper
of Ulm

Informació redundant

2010-09-01T20:42:00.003+02:00

És Dymo

Bon entrepà

2010-08-31T21:18:00.003+02:00

Així haurien de ser els entrepans

Resum de premsa setmanal

2010-08-26T16:42:00.003+02:00

Vegetació insolent

2010-05-30T12:53:00.002+02:00

Arbre traient la llengua

Eutanàsia activa en plena Rambla de Santa Mònica de Barcelona

2010-03-07T20:58:00.002+01:00

reivindicació laboral

2010-02-27T11:58:00.001+01:00

Fiuuuu

2010-01-05T21:02:00.000+01:00

El cel

2009-12-05T19:42:00.000+01:00

El cel des de la porta de casa

Lliçó de la vida II

2009-11-28T19:22:00.006+01:00

No tots els dies es tenen diners per cafè.

I quan s'en tenen s'han de saber gastar...
Els cementiris estan plens de rics ; I els carrers plens de pobres amb les butxaques plenes de diners.

El cafè sempre millor acompanyat.

Lliçó de la vida I

2009-11-14T13:20:00.009+01:00

Alguns dies pots creuar el carrer tranquilament...

I altres no.

" El Afilaadooooooorr"

2009-11-10T01:34:00.001+01:00

Trobada cara a cara amb un dels oficis més extraordinaris de la creació.

No li ho vaig demanar , però crec que no hagués tingut cap problema en entonar per nosaltres la seva celebre composició ( firururi firururi).

I'm back

2008-12-16T19:16:00.002+01:00

VADER: I've been waiting for you, Obi-Wan. We meet again, at last. The
circle is now complete.

VADER: When I left you, I was but the learner; now I am the master.

BEN: Only a master of evil, Darth.

VADER: Your powers are weak, old man.

BEN: You can't win, Darth. If you strike me down, I shall become more
powerful than you can possibly imagine.

Their lightsabers continue to meet in combat.

Salutacions i bones festes a tots!

Unitats internacionals? I per què?

2007-11-19T19:33:00.001+01:00

L'altre dia parlant amb no sé qui ( si algú recorda haver parlat d'això , que m'ho recordi ) va sortir el tema del metre. Què és un metre? " Collons! És alló per mesurar! ". Exacte , alló per mesurar , però d'on ha sortit AQUEST metre i no un que fos una mica més llarg o més curt?
Antigament cada país , zona o casa , mesurava a la seva manera; Sis pams , deu colzes , setze peus , noranta-dues potes de conill. Això no era gaire pràctic i es va decidir posar-hi una mica d'ordre.
Com tots sabreu , o haurieu de saber , aquí a casa nostra ens servim del Sistema Internacional d'unitats. Aquest sistema ( abreviat SI ) va ser creat el 1960 per la Conferència General de Pesos i Mesures. Inicialment es van definir sis unitats bàsiques i més endavant , al 1971 , es va afegir Mol. Les sis unitats són: El metre , el kilogram , el segon , l'amper , la candela , el kelvin i el mol.

El metre és la unitat de longitud i es defineix com la distància que viatja la llum en el buit en 1/299.792.458 segons , aproximadament 3,4ns. Aquesta norma tan marciana va ser adoptada el 1983 quan es va definir la velocitat de la llum en en buit com 299.792.458m/s. En principi havia estat creat per l'Acadèmia de les Ciències i equivalia a la deumilionèsima part de la distància que separa el pol nord de l'equador terrestre.

El Kilogram és la unitat que serveix per mesurar la massa. Massa no és pes. La massa és la quantitat d'inèrcia d'un cos o la quantitat de matèria que aquest conté. El pes , en canvi , és la mesura de força que exerceix la gravetat sobre un cos. La massa d'un cos és indepenent de la seva posició o acceleració , dintre de situacions 'raonables' ( no properes a la velocitat de la llum , ni a singularitats). El kilogram és la única unitat del SI que encara es defineix sobre un objecte patró , en aquest cas un cilindre de platí i iridi que es guarda a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures a Sèvres , França. També és l'única que conté un prefix ( kilo ) , malgrat això la unitat bàsica és el kilogram i no el gram , un gram és una milèsima part d'un kilogram.

El segon és la unitat de temps. I la seva definició és la següent ( " agárrate que vienen curvas" ):
Segons la definició del SI , un segon és igual a 9.192.631.770 períodes de radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'isòtop 133 de l'àtom de cesi , mesurats a 0 K. Abans d'aquesta simple i claríssima explicació i fins al 1967 el segon es definia com la 86.400 ena part de la duració que va tenir el dia solar mig entre els anys 1750 i 1890.

L'amper és la unitat de la intensitat de corrent elèctric porta el nom del del físic André-Marie Ampère. I equival a una intensitat de corrent tal que , al circular per dos conductors paral·lels , rectilinis , de longitud infinita , de secció circular menyspreable i separats entre sí , al buit , una distància d'un metre , produeix una força entre els conductors de 2.10^-7 newtons per cada metre de conductor.

La candela ( encara que soni a broma ) és la unitat de la intensitat lumínica. I es defineix com la intensitat lumínica , en una direcció determinada , d'una font que emet radiació monocromàtica de freqüència 540x10^12 Hz i que té en aquesta direcció una intensitat radiant de 1/683 W per estereorradià. He escrit això sense entendre practicament res.

El Kelvin és la unitat de temperatura. Normalment , en la nostra vida quotidiana , usem els graus Celsius. És bàsicament el mateix , un increment d'un grau és igual en l'escala kelvin i en la Celsius. El què les diferencia és el zero. La escala Celsius és creada a partir de la kelvin però posant el seu zero en la temperatura de congelació de l'aigua ( 0ºC) mentre que en la kelvin el zero es situa al zero absolut ( temperatura en què les mol·lècules d'un cos deixen de vibrar , a -273,15ºC). Un kelvin correspon a 1/273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua ( el punt triple és la temperatura en la qual conviuen en equilibri l'estat sòlid , el líquid i el gasós d'una substància , en el cas de l'aigua 273,16 K aproximadament).

L'última unitat en incorporar-se al SI va ser el mol. Es defineix com la quantitat d'una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d'àtoms contingut en 0.012 kg de carboni-12.

Si algú ha arribat fins aquí es pot preguntar el per què d'aquestes definicions tan complexes. Això sorgeix de la necessitat de trobar referències invariables per a calibrar les unitats que s'han d'emprar en medicions i càlculs. El meu pis medeix setze conills , però si algú altre vol medir el seu pis en igualtat de condicions hauria de tenir el mateix conill exacte que he fet servir jo , cosa complicada. Trobar referències invariables a la natura és complicat i per això surten parrafades com la del segon , una definició que no coneixia i que m'ha deixat bocavadat.
A les fotos , fauna i flora típica de Londres: Una planteta molt maca que semblen unes bledes i a la segona una Magdalenus tevecayis en estat completament salvatge ( molt difícil de trobar ).

Respecte a Sarvakarmafalatyaga , encara trigarà , així que paciència.

salut!

Anitya , Anātman i Duhkha

2007-11-06T23:45:00.000+01:00

Anitya , Anātman i Duhkha , són les tres característiques de l'existència segons el budisme. Al contrari que la resta de religions , aquestes tres característiques no són dogmes de fe que hagin d'acatar tota la colla de submisos descerebrats que formen el ramat. El budisme es basa en la meditació i la reflexió , inclús sobre la mateixa filosofia.

Anitya , impermanència. No hi ha res absolutament estable. El món , l'univers , fins i tot nosaltres mateixos , som ens canviants. Res és igual ara que fa un any , ni tan sols unes hores.
Anātman , el no-jo. És probablement una de les idees més importants del budisme. Partint de l'assimilació de l'anitya , no es pot afirmar que res tingui una unitat permanent. Això és igualment aplicable a les persones. L'idea d'un JO absolut és simplement descartada. El què nosaltres entenem com a JO , no és més que un conjunt de sensacions , experiències i emocions interrelacionades i en canvi constant.
Duhkha , no-satisfacció o insatisfacció. És l'objectiu principal i últim que persegueix el budisme. Una traducció literal podria ser ' estar amb algú que no ens agrada o no estar amb algú que ens agrada. El resultat d'un pensament incoherent amb l'Anitya o l'Anātman és la insatisfacció , que es manifesta de manera intermitent durant la vida. Perseguir la satisfacció del jo ( un jo que nega l'anitya) és el pas anterior a caure en la decepció quan aquesta satisfacció desapareix , i desapareix , perquè res dura eternament , ni tan sols roman igual.

Un altre pilar bàsic del budisme és la insubstancialitat ,Śūnyatā. És un terme molt complicat de comprendre , i més d'explicar-ho sense haver-ho comprès del tot. Vindria a dir que res està dotat d'una essència absoluta i independent , tot està buit. És un concepte bàsic per entendre les doctrines budistes.

Vivim en un món però , on cap d'aquestes idees té cabuda. Què mou el món? L'amor? I una merda! L'amor és un altre invent barat i com tot , s'acaba. La gent que estimaves desapareix , per a convertir-se en altra gent diferent. Quan algú et digui que t'estimarà sempre , desconfia. És mentida. No em mal interpreteu , no és una mentida amb malícia ( o sí ) , ningú pot afirmar una cosa així. Si no t'està mentint en aquell mateix moment , i realment t'estima , què li fa pensar a aquest/a pobre/a desgraciat/da que estimarà la persona que seràs dintre de deu anys , dos mesos , o dues setmanes? Apropar-se a una persona és donar-li l'oportunitat de clavar-te un punyal , com més a prop , més endins. Ja ho diu la saviesa popular ,' aquells qui més estimes són els que més et faran plorar'.
I què s'ha de fer doncs? Ser un antisocial? Desconfiar de tothom? " Així no es por viure" , segur que diuen alguns , tot és posar-hi i comprovar-ho. No seré jo qui respongui a totes aquestes preguntes.
La confiança va cara i qui la vulgui , que se la guanyi. Estic fart de veure com la gent la regala al primer que passa , rebent després punyalades 'amistoses'. Tothom vol tenir molts amics , perquè se suposa que és el què s'ha de fer per ser una bona persona , però les coses no són tan senzilles.
Això porta a l'altra paraula que hauria d'anar cara , i per desgràcia no hi va , és la d'amistat. Qualsevol desgraciat que se t'acosti més de dos dies seguits s'ha de convertir automàticament en amic? Aquesta obsessió malaltissa per agrupar-nos ens perd.
'Divideix i venceràs' se sol dir. En alguns casos pot ser cert , però seria un error aplicar-ho en un sentit més ampli de la vida; perquè quan algú s'integra en un grup desapareix com a consciència , s'aparta l'egoisme ( al qual se li ha donat tan mala fama) i es serveix al grup. Un grup pot ser molt nombrós , sí , però també pot ser molt petit. Dues persones , és un grup. Que desaparegui algú a qui t'has entregat pot ser una experiència no gens agradable. Trobar-te de cop , sense la crossa sobre la que t'has estat recolzant i anar a buscar la crossa que tenies abans , i en vista de que ja no hi és , intentar recolzar la cama i... Sorpresa! Ja no hi ets! Ara ja no tens ni crossa ni cama. Aguanta't dret com puguis i intenta no caure. El dolor de la caiguda però , no serà tan fort com el dolor d'haver-te deixa't prendre una cama.
L'amor al proïsme és el què prediquen les religions , l'amor a un mateix és el què hauria de prevaldre per sobre de tot i de tothom.
Igual de lamentable que aferrar-se a les persones , és aferrar-se als bons moments . Només et portà més disgustos. Avui estàs content i amb alguna cosa que satisfà el teu fals jo , però demà tot això desapareixerà. En el millor dels casos serà la mort qui t'ho prengui , problema menor , ja que llavors no t'en podràs lamentar.

És una decisió complicada , la de triar un camí entre els dos que t'obren aquest tipus de pensaments. Un , el constructiu , per dir-ho d'alguna manera. Utilitzar el buit del tot , i la consciència que se'n té , per a arribar a un estadi superior de pensament , com el primer buda. Assolir un estat de felicitat no condicionada , en el qual cap fet terrenal , pot pertorbar una pau absoluta.
L'altra , la que més m'atrau , el nihilisme. Una negació de tot objectiu o sentit de l'existència. Em fan molta gràcia les preguntes del tipus ' Per què estem aquí?'. Per què? I per què no? COM GOSEN! Estan menyspreant l'única cosa que mereix respecte en la trista existència que ens ha tocat , LA NATURA. Per què no ha pogut crear vida , inclús vida intel·ligent? Per què pensar que quan morim anem a un altre lloc , o que ens ha fet aparèixer ves a saber quin paio vestit amb una bata blanca i una llarga barba? Estem aquí i punt , procura viure i morir sense molestar gaire i deixa't d'estúpides idees creacionistes. Molta gent es faria creus si conegués la de fenòmens que es donen a la natura , al costat dels quals , l'ésser humà és només una broma.

Fa molts segles la gent moria defensant que l'home no era el centre de l'Univers. Ara assumim això amb normalitat , almenys la gent que mereix ser considerada intel·ligent , no els fanàtics descerebrats que segueixen pederastes amb túniques ( sigui quina sigui la seva careta ). Em plantejaria la possibilitat que dintre d'uns segles assumim el nostre rol autèntic a l'existència; si no fós , perquè no li dono ( ni desitjo) una esperança de vida gaire llarga al conjunt d'humans que poblem la Terra. L'home en conjunt ha perdut l'orgull , ja no hi ha dignitat. Si n'hi hagués , l'home com a espècie , s'hauria de retirar , acceptant el seu fracàs en el gran joc de la mare Natura , ja que sembla que aquesta no acaba de trobar el moment d'expulsar-nos de la partida.

Del Budisme a l'extinció de la humanitat. Una bona progressió.
Les fotos són bastant gratuïtes però se li havia de donar color a un post tan llarg. Perquè la majoria de gent en veure tanta lletra girarà cua i ni el començarà a llegir. Si estàs llegint aquestes línies et felicito i et compadeixo , has de tenir molt temps lliure i molt poca feina per perdre el temps d'aquesta manera.

Pel següent post , deixo una paraula a l'aire:

Sarvakarmafalatyaga

salut i seny.

psdt: Fa dos posts em vaig acomiadar dient 'ave atque vale'. És una expressió del llatí que vol dir "salut i sort" ( més o menys).

Odio les discoteques

2007-11-06T00:27:00.001+01:00

M'agraden els daus.

"L'única amant que estimo de debó"

2007-11-01T17:23:00.000+01:00

Old Bailey , segona versió:

- V al terrat de l'Old Bailey , parlant amb l'estàtua que hi ha al capdamunt-

Hola estimada dama. Una nit preciosa , no trobeu? Perdoneu la meva intrusió. Potser us venia de gust anar a donar un tomb. Potser només gaudíeu del paisatge. Tan és. Crec que vos i jo hauríem de parlar.
Aah... Oblidava que no hem estat degudament presentats. Jo no tinc nom. Em podeu dir V. Senyora Justícia , us presento l'V. V , li presento la senyora Justícia. Encantada senyora Justícia ." Bona nit , V".
Bé , ara ja ens coneixem. De fet , he estat fan seu durant molt temps; Oh... ja sé què penseu... " Pobre xic , s'ha enamorat de mi... Com un adolescent". Disculpeu senyora , però això no és cert. Us he admirat durant molt temps , encara que només a distància. Us observava des dels carrers d'allà abaix quan era un nen. Li deia a mon pare : " Qui és aquella senyora?" i ell responia " És la senyora Justícia". I llavors jo deia : " Què maca és!". Siusplau , no penseu que era quelcom tan sols físic. Sé què no sou d'aquest tipus de noia. No , jo us estimava com una persona , com un ideal.
D'això però , ja fa molt temps. Molt em temo que ara n'hi ha una altra...
"Què!? V! Quina vergonya! M'has Traït per una múrria y ploranera de de llavis pintats i somriure viciós!"
Jo , senyora? Permeteu-me que discrepi! Va ser la vostra infidelitat la que em va llançar als seus braços!
Ha-ha! Això us ha sorprès , oi? Pensàveu que no coneixia la vostra petita aventura , però no. Ho sé tot! La veritat és que no em va sorprendre en absolut saber que us agradaven els homes d'uniforme. " Uniforme? Per què? No sé de què em parles. V , tu sempre has estat l'únic per mi..." MENTIDERA! PORCA! PUTA! Nega ara que no et vas embolicar amb ell , amb el del braçalet i les botes militars! I bé? No dius res?
Molt bé. Al final t'has desemmascarat. Ja no ets la meva justícia. Ara ets la seva justícia. Te n'has anat al llit amb un altre.
Bé , és un joc per a dos.
"M'ofego! SOB! Qu-qui és ella ,V? Com es diu?"
Es diu Anarquia. I m'ha ensenyat que és millor amant del què tu vas ser-ho mai! M'ha ensenyat que la justícia està mancada de sentit sense llibertat. És honesta. No trenca promeses com tu , Jezabel. Solia preguntar-me per què mai em miraves a la cara. Ara ja ho sé.
Així que adéu , estimada dama. Inclús ara , m'entristiria la nostra separació , si no fós perquè ja no ets la dona que vaig estimar. Té un regal de comiat , el deixo als teus peus.
-Saluda i se'n va. al seu darrere el paquet esclata i fa volar pels aires l'edifici-
Les flames de la llibertat , que bonic. Aah , la meva preuada anarquia. " Oh Bellesa , no t'havia conegut fins ara."

Fragment extret de la novel·la gràfica V de Vendetta , d'Alan Moore amb il·lustracions de David Lloyd , capítol cinc. En aquest còmic està basada la pel·lícula V de Vendetta , encara que amb un resultat repugnant. Cal dir que l'autor , Alan Moore , es va desentendre totalment de les versions cinematogràfiques dels seus còmics per trobar-les insultants , i va demanar que el seu nom no figurés als títols de crèdit.
Recomano aquest còmic a tothom , és increïble , res a veure amb la pel·lícula. Es ven en un format molt bo per un preu molt raonable. Si és algú curós , me'l pot demanar a mi directament , el deixaré encantat.

"Ave atque Vale"

salut

L'esquinç

2007-10-22T17:04:00.000+02:00

"És un avantatge insigne el poder contemplar la fi d'una religió. Què és al seu costat la caiguda d'una nació i inclús la d'una civilització? Assistir a l'eclipse d'un déu i dels disbarats mi·llenaris que l'acompanyen provoca , a més , un goig que poques generacions , durant el decurs del temps , han tingut l'oportunitat de conèixer o tan sols d'endevinar." E.Cioran. L'esquinç, 1979

"La decisió cristiana de considerar que el món és lleig i dolent ha fet al món lleig i dolent"F.W.Nietzsche

salut!

El Retorn , segona part.

2007-10-13T17:51:00.000+02:00

Aquest títol es deu a que , en part , he volgut recuperar el fil post anterior que vaig deixar incomplet.

La bíblia es va quedar curta amb el concepte dels falsos ídols. Els evangelis es limitaven a la idea de venerar un 'fals' Déu , amb el què això pressuposa , que n'existeixi un. O almenys , un de bo i un altre ,o altres , de dolents.
Els falsos ídols però , són molt més quotidians , molt més palpables. Conceptes , idees , valors als què aferrar-se , donant-los un significat 'gairebé dogmàtic'. Valors creats molt abans del naixement d'aquells qui els segueixen. 'Gairebé dogmàtic' perquè ningú o gairebé ningú s'ha parat mai a reflexionar-hi i molt menys a dubtar-ne.

Segons una tradició gnòstica , fa molts segles , es lliurà al cel una guerra. D'una banda els partidaris de l'arcàngel Miquel i de l'altre les ordes del Drac. Els àngels que , per covardia o falta d'iniciativa , no van intervenir al costat de Miquel van ser desterrats. Condemnats així , a romandre eternament a la Terra. El resultat d'això , una espècie que és fruit d'una antiga indecisió que encara arrosseguem i que ens impulsa malaltissament a agrupar-nos per qualsevol causa , veritat o lluita. Deixant de banda l'orígen de la llegenda , i basant-nos només en la visió de la humanitat actualment , aquesta seria una molt bona explicació per a aquest comportament lamentable.
És un aspecte genètic? Cultural? Familiar? Se'ns ensenya a ser així o naixem programats per ajuntar-nos al ramat que trobem més proper?

Per aproximar-se bé a aquesta ideea es pot imaginar l'individu com pes , una pedra , qualsevol objecte; sobre el qual es recolza , a mode de palanca , una gran fusta. Una fusta recolzada en el seu mig sobre l'individu ; creant , en principi , un equilibri. Sobre la fusta: L'esperit , escampat en tot el llarg i ample de la superfície. Com en tota palanca en equilibri , qualsevol moviment canvi en el pes d'un costat provocarà una reacció en la banda oposada. No caldria ni un canvi de pes , sinó de situació del pes , per a provocar un moviment en l'altre extrem.
En una banda de la gran palanca de l'esperit hi ha aquests falsos ídols , els vells valors , les taules velles de què parlava Zaratustra; ben anclats. A l'altre extrem els valors de l'individualisme , l'egoisme. Tots dos perfectament equilibrats. Tan bon punt s'intenta apropar una de les dues parts al centre de la palanca , en un moment de sensibilització cap a un dels dos 'bàndols' , automàticament l'altre guanya pes i desequilibra la balança , provocant la fallida de tota la màquina. Només tornant a posar a lloc un dels dos pesos s'aconsegueix restablir l'equilibri. L'equilibri que és la desesperació de l'anclament a unes idees que no es comparteixen. Que es coneixen perfectament antigues i obsoletes.
En aquest símil l'única manera d'arribar a un equilibri sa seria provocant un fort desequilibri. Entendríem un equilibri sa aquells on , les idees més bàsiques , més importants , es situessin just sobre el punt de recolzament. Deixant caure al buit les idees heretades o adquirides del nostre entorn. Això és , una ruptura de l'esperít , un despreniment de la runa inútil. És impensable construir un edifici sense destruir abans la superfície que aquest ocuparà.
Així doncs , és impensable crear un esperit en un equilibri sa sense rebutjar abans l'espai que aquest ocupava.

"És precís deixar-se als altres , però no donar-se sinó a un mateix" Michel de Montaigne

salut

Ara sona: Pavane - John Williams

Plou

2007-10-10T22:49:00.000+02:00

Sí! Plou.
Com no tinc ganes d'escriure perquè no estic inspirat , aprofito per:
Plorar la mort de molta gent.
Desitjar la mort de moltíssima altra gent.
Defensar l'indefensable.
Menysprear moltes ideologies.
Vomitar sobre les religions.
Mostrar la meva admiració per la gent que sap i que pensa.
Mostrar perplexitat per les relacions socials que percebo al meu voltant , que no entenc i no m'agraden.
Adorar i enyorar els vells ídols del Rock i cagar-me en la música moderna.

Frase per posar una mica de seny al tema:

Vosaltres mireu amunt quan busqueu elevació , jo miro cap avall , perquè estic elevat. Digueu-me , qui de vosaltres pot riure a l'hora que està elevat? El què puja les muntanyes més altres es riu de totes les tragèdies : de les del teatre i de les de la vida. Així Parlà Zaratustra , segona part , " Del llegir i l'esciure"

salut!

Merce'07

2007-09-13T16:32:00.000+02:00

El retorn

2007-09-11T22:43:00.000+02:00

Llarga temporada de sequera de posts.
No és difícil tenir idees , ni tan sols argumentar-les. És difícil posar-se a escriure-ho. I és que quan tens les coses dins el cap tot sembla més simple , més organitzat i acostuma a tenir sentit. Exposar certes idees per escrit resulta tremendament complicat.
Hi ha una pregunta curiosa que se sol respondre ràpid. L'home (com a espècie ) és un animal social? "Sí , és clar!". Sí? Per què?
Hi ha una paraula que només pronunciar-la posa els pèls de punta: Socialització. El procés mitjançant el qual l'individu passa a formar part de la societat , acatant així normes , valor i formes de percebre la realitat. La destrucció de l'individu. Es comença des de petit , amb la gran idea que ningú pot viure sol , es crea una dependència respecte els altres individus de la societat.
Tota la resta seria merda si intentés explicar-me. La meva capacitat per expressar-me per escrit és lamentable.
Amb aquesta merda de post ja no es pot dir que no he postejar durant no sé quants mesos.
Au , a la merda.

From Tokyo with Ska

2007-07-08T17:05:00.000+02:00

Aquest divendres dia 6 de Juliol ens van visitar els Tokyo Ska Paradise Orchestra. A la Sala Apolo , una sala que com ja anàvem comentant durant el dia , semblava que quedaria petita per a tota la troupe de japonesos hiperactius que formen aquesta orquestra. Perquè alló no és una banda , és una orquestra. Les bandes són cinc , sis , vuit , nou tios , com a molt; Aquella gent són moltíssims , és com agafar una big-band i posar-los a tots a donar voltes per l'escenari.
Va anar tot molt bé fins que el tormell esquerre va decidir cedir. Algú recorda aquella sensació d'angunia del típic futbolista destrossant-se el peu a càmera lenta? Quan el lateral del peu li toca el terra... doncs això va ser el què vaig viure en les meves carns quan no portàvem ni mig concert.
La foto és una mica sosa , però si us hi fixeu bé , a la part superior dreta podreu veure un puntet blanc. És la Lluna. Lluna plena , perfecta , quieteta i brillant. No ho puc evitar , m'encanta la Lluna. I per això no m'agrada conduir quan hi ha Lluna plena. "Està boig?" ,"té por dels homes llop?" es preguntaran. No , senzillament que quan hi ha Lluna plena , baixeta i sense núvols , no acostumo a parar massa atenció a la carretera.

Aquest és un post bastant insubstancial però no volia caure en la deixadesa que ha caracteritzat els meus blogs al llarg del temps. Un comentari de dolor ( a la gent li agrada veure com la gent es fa mal) i alguna foto i au , ja no poden dir que no actualitzo el post.

I recordeu! no deixeu de visitar el canal 33 a altes hores de la nit. Fan uns documentals increïbles! Però clar... no els van anunciant als autobusos.

I ara , la cita de la setmana , no recordo qui la va dir. Si algú sap d'on va sortir , que m'ho faci saber.
"Hi ha dues coses que no suporto en aquest món: Les persones que són intol·lerants amb les altres nacionalitats. I els Holandesos!"

Dedico aquesta frase a tots aquells que no entenen els meus relats! : )
salut

Edito per mostrar la meva repugnancia pel format JPEG. És una putamerda. Gràcies.

Festa Major Sant Pere de Ribes 2007

2007-06-30T04:42:00.001+02:00

Doncs bé , aquí estem. Són tres quarts de cinc de matinada i sense gens de son.
Anem a pams.

Ahir dijous vam anar cap a Sant Pere de Ribes per anar a tocar a la festa major , hi anàvem contractats per a acompanyar a alguna colla ( no vam saber amb qui anàvem fins que no vam començar el cercavila practicament). Vam trobar l'hotelet bastant ràpid ; Sorpresa! era just al centre , al costat de l'esglèsia! Un luxe tenint en compte que tots els cercaviles ( cinc en total ) anaven pels voltants. Vam deixar els trastos i vam anar a veure què havíem de fer.
Em vaig sorprendre bastant , per dues coses:
La primera , l'esglèsia. Era molt maca , no semblava molt antiga , amb dos campanars i bastant senzilleta però tenia un què. L'afavoria també el no tenir edificis alts al voltant , el qual la deixava sola i la feia ressaltar més.L'endemà al matí amb el sol espatarrant encara va guanyar més atractiu.
La segona , la gentada que hi havia. Un munt de colles , de diables , bastoners , gegants i alguns balls que no coneixia.
El nostre 'contacte' no va aparèixer en cap moment , i encara no sé ben bé com vam a arribar a saber que anàvem amb els gegants de Sant Pere de Ribes. El cercavila va anar prou bé. Una mica intimidats , tot sigui dit , pels grups de música que acompanyaven altres colles. Tarotes , sacs de gemecs , flaviols , tamborins i gralles d'aquelles que només toquen senyors extranys amb pintes de músic.
Desrpés del primer cercavila , ben banyat amb cerveseta , vam anar cap al sopar. Altra sorpresa! El sopar es feia a l'hotel on estàvem nosaltres! Un soparet ben bo i amb bon vi , al qual se li va donar una mort ben digne.Havent acabat i deixat la taula ben porca , com és marca de la casa , vam fer via cap al segon cercavila que havia de sortir d'una mica més lluny , després del castell de focs.
Quin castell nano! Feia temps que no gaudia tant d'un castell de focs. Molt ben parit , repartit en dos punts que s'anaven alternant i una traca final d'aquelles que deixen marca. I no una marca simbòlica , em refereixo a ferides en el timpà.
En aquest segon cercavila vam descobrir el què seria l'únic raig d'esperança durant el dia següent: Els Cabeçuts! Sempre els duien al darrera i aquestes figures foten molta gràcia : D
Aquella nit va acabar com moltes de festa major , escoltant una orquestra típica i demanant cançons aparenment impossibles. KORTATUUUU KORTATUUUU! I una altra sorpresa més! Aquells mateixos profans que acabaven de tocar el bisbal van anunciar que farien una cançó de kortatu. Embogits vam espantar la quitxalla local amb aquells balls tan extranys als que no estan acostumats. Unes noies ( nenes?) ens van preguntar que què era alló que sonava ; increible...que una persona jove no sàpiga què és kortatu , no té perdó de Déu. " Són kortatu. Són bascos. Són una mica proetarres". La cara de les nenes no tenia preu. Per elles deuria ser un xoc veure com una cosa tan maligna i repugnant com és el tema vasc tenia música i tot! Però si el Bisbal i la Chenoa no parlen mai de política!

Sense haver dormit practicament ni mitja hora vam anar cap a les matinades. Un munt de gent un altre cop , diables , balls... i els cabeçuts! Que no sé si era pel cansament o ves a saber què , però cada cop que apareixien per la cantonada ens feien riure.
No m'allargaré gaire ( hoho! mentider. Has vist quina parrafada portes ja?) en com van anar els tres cercaviles del divendres ja que van ser bastant penosos. Cansament , gana , calor i ganes d'acabar , cobrar i anar a rebentar el jornal en un restaurant.

Sí que vam acabar , sí. Però de jornal res de res. El 'contacte' , que només havia aparegut per preguntar-nos què tal anava tot , no va aparèixer més; Ni per guiar-nos en on havíem d'anar , ni quan , ni res de res. I a l'hora de pagar tampoc podia ser menys , vam acabar parlant amb el cap de colla dels geganters i amb una responsable de la comisió de festes de l'ajuntament. Resultat? Tornant a casa amb els budells i la cartera buits a quarts de cinc de la tarda.
La festa major molt espectacular , si has dormit i tens força per aguantar-la tota. Molts balls , molta bona música i gent amb moltes gnes de currar-s'ho.
Quan pugui i la tecnologia moderna m'ho permeti , passaré les fotos del mòbil i les penjaré per aquí( n'hi ha algunes de mooooolts bones :) ) així acabeu de veure com va anar.

Apa! Salut i fins la propera!

Humilitat

2007-06-15T00:17:00.000+02:00

Volia escriure un article i no sabia sobre què...
Com deia Cioran: " la gent no escriu per què té alguna cosa a dir ; la gent escriu perquè vol dir alguna cosa". No li faltava raó a aquell pobre boig. Hi ha moments en els que ve de gust esciure , dibuixar , tocar , cantar... En definitiva , expresar. Què? No se sap , i segurament no importa. És la necessitat de treure alguna cosa que es porta dins i que potser d'una altra manera ( potser més convencional) no es sap o no es pot transmetre.
He recordat la nit de diiiiimmm....arts? ( no es té mai prou memòria).
Una d'aquelles nits on la línia del tedi i la insubstancialitat amb la inspiració i la productivitat es pot arribar a trencar amb facilitat.
Vaig agafar la llibreta , una Miquel rius les pàgines de la qual semblen ser infinites , un boli , les aquarel·les i un parell de retoladors Posca, Sí senyors , els retoladors posca són els que fan servir els nostres joves (moltes vegades reomplerts amb pintures extremadament dures com l'Inferno) per omplir els metros i altres recintes públics de pintades : ). Al tema; mentre feia gargots i provava la tinta xina aiguada , tot fent zapping , vaig enxampar un d'aquells documentals del 33 que si els volguessis veure no podries.
Era un documental d'antropologia urbana , per dir-ho d'alguna manera.
Tractava sobre l'Status dintre d'un entorn , una societat , la familia , etc... Van retratar tot tipus de personatges : Des d'empresaris estressats , ex-empresaris estressats , bohemis anarko-punks en comunes musico-creatives i així un llarg etcètera. El tema era clar: Preocupa més la visió que els altres tenen d'un que la visió pròpia d'un mateix.
En un gir força inesperat del documental , es va posar la mirada en la mort. Destí comú de rics , pobres , guapos , lletjos , ximples i llestos. Tot un seguit de ritus o costums antics relacionats amb la mort i com n'és d'eficaç a l'hora de donar lliçons d'humilitat.
El primer dels costums relatats data de l'antic egipte: En un gran festeig , al clímax de la celebració , l'amfitrió donava l'ordre als seus servents (esclaus...) per a sortir.
Com? Amb una camilla plena d'òssos.
El segon dels costums em va xocar més: Era costum entre els nous rics , empresaris i de més , del segle XIX fer-se pintar uns quadres plens d'objectes. Objectes sense aparent relació entre ells però que tots junts representaven la riquesa , l'ostentació , el vici. Damunt i en un lloc ben visible : Una calavera , un crani humà. En una espècie de papir , en un costadet , s'hi podia llegir l'inscripció en llatí "Mors omnia vinci" , la mort sempre guanya.
L'objectiu d'aquestes dues costum , tot i la gran distància que els separa en el temps , és la de recordar als presents el destí que no poden eludir. Viure el temps que es té amb seny , recordant que tot el què facis s'acabarà oblidant , tots els pensaments desapareixeran , els records , les idees...

És un bon exercici el recordar la meta de la vida : La mort. La mort és la creadora de la vida , s'ha de cremar l'antic per donar pas al nou.

Com a gran frase del documental em quedo amb una cita d'Arthur Schopenhauer , filòsof alemany del segle XIX , referent al tema de l'status i de la opinió dels altres respecte a un mateix:
El cap dels altres és un lloc massa miserable com perquè s'hi escoli la nostra felicitat.

Aquí acaba aquesta mena d'article , i seguint la premisa del mestre pensador , m'importa ben poc si aquest article ha agradat a algú. La seva funció era clara i s'ha complert totalment: Deixar-se escriure.

salut! i fins la pròxima nit d'avorriment.

Actualització i fotos del NanoAquari 3.0

2007-06-12T23:53:00.001+02:00

Aquesta ja està millor ,eh?
He de dir que la primera foto de l'aquari era amb el mòvil , per això tenia la qualitat que tenia : )
El Betta surt mogut perquè el temps d'exposició necessari per fer una foto decent a un aquari és alt , i encara no domino prou la llengua del meu company laberíntid com per demanar-li que es quedi quiet. Com veureu hi ha plantetes noves.
L'altre dia passejant per l'Ikea em vaig acostar ( com sempre ) a les prestatgeries on tenen les 'WaterPlants' , unes plantetes posades dins de gots de plàstic plens d'aigua. No deixen de ser plantes aquàtiques venudes més com a cosa decorativa guai.
Vaig trobar Lisymachia nummularia , Microsorum pteropus i una altra que encara s'ha d'indentificar.
Segona notícia:
Per fi he aconseguit que el meu iMac i el meu mòvil s'entenguin com déu mana. He pogut passar les fotos al mac i quan tingui temps i ganes faré l'esperat reportatge de la destrossa del Farggi Maquinista.

Paciència.

salut!

Edit: Edito per canviar noms científics (els cognoms en minúscules!!) i per fi sé el nom de la planta misteriosa: es tracta de Ludwigia repens i si la cosa va bé dintre de poc les fulles agafaran un to vermellós : D

NanoAquari 3.0

2007-06-08T01:11:00.002+02:00

Aquí el tenim!
El tercer intent del meu NanoAquari.
NanoAquari? Wow! que modern o què raro! No , és només un aquari molt petit. Què senzill , un aquari petit! Els aquaris tan petits com aquest ( no arriba a 12 litres ) són força complicats de mantenir ja que , al tenir tan poc volum d'aigua , els paràmetres són molt inestables.
Aquest és el tercer cop que el munto , aquest cop el disseny és força senzillet i no està gaire carregat de plantes ( totes naturals) però poc a poc n'hi aniré afegint. De moment es poden veure Anubies barteri variant nana i lligada al tronc Vesicularia dubyana ( molsa de java).
Us preguntareu : " i a mi què m'importen les plantes? un aquari serveix per posar-hi peixos!"
Personalment , em motiven molt més les plantes que els animals ( no hi haurà només animals peixos :D , alguns ja coneixen la meva passió per les gambes ). No vull dir que no m'agradin , però prefereixo tenir pocs peixos en un entorn 'agradable' que un fotimer de peixos envoltats de plantes de plàstic.
Els inquilins actuals són un Betta splendens i un Otocinclus affinis. El primer és el vermell grossos , és preciós i fort com un roure. De fet , tots dos són unes bones màquines ja que han aguantat l'espera de la seva nova casa en unes condicions poc favorables. L'Otocinclus és un loricàlid que s'alimenta exclusivament d'algues. Es pass la vida enganxat a roques , plantes , vidres i qualsevol cosa que sigui sospitosa d'allotjar algues.
La panoràmica de l'aquari és lamentable , quan tingui temps penjaré fotos decents i veureu com n'és de maco amb els colors "reals".
Aquest no és l'únic aquari que tinc ; El "gran" és l'altre , 38 litres plens de platys ( Xiphophorus maculatus ) que no paren de procrear.
Hi va haver una temporada en que va quedar UNA femella sola , degut a una plaga que els va anar fent caure a tots ( inclós el meu estimat Rei Carles I). Però gràcies a les magnífiques adaptacions dels ovovivípars va poder repoblar la zona , i ara torna a estar ple de peixets i peixots.
Quan arregli l'aquari gran penjaré fotos també.

Salut!

Vespilla

2007-05-24T13:38:00.001+02:00

Bé , aquí tenim la nova adquisició per la vespa. Que consti que el muntatge és provisional.
Ha estat una prova in situ per veure si la cosa enganxava o no. La cosa enganxa prou bé i el més important : Els llums funcionen! Tot el què es pot funcionar en una moto sense bateria :)
Dintre d'un parell de dies pujaré el resultat 'final' ( no hi ha res final amb aquestes coses...) del tema.

Psdt: No sé si s'aprecia però la moto no està gaire neta. Ahir mateix vam anar a netejar les motos i avui al matí l'Altíssim ens ha enviat una pluja la mar de maca. Si és una venjança pel post anterior... No penso rectificar :)

salutti!

Revelació Divina

2007-05-17T17:34:00.000+02:00

Ha passat avui.
Una mica abans o després de dinar , no ho puc recordar.
De sobte.
Sense avisar.
L'Altíssim se m'ha manifestat , amb un missatge ben clar:
"Actualitza el blog"

Tots coneixeu la meva postura al respecte de la religió.
Aquesta primera frase és incorrecta ( comencem bé). Es podria dir que no tinc res en contra de la religiositat , la fe. Estic en contra de l'organisme que gestiona la fe , la fa còrrer cap on convé i la converteix en el bé més gran d'aquest món: El capital.
Sí senyores i senyors , estem parlant de l'esglèsia , de qualsevol esglèsia ( amb poques excepcions). És una maquinaria perfectament organitzada i ben greixada amb sang de molts infidels ( que dramàtic O_O ). Vols creure en Déu? perfecte , creu-hi. Però per l'amor del teu Déu , deixa de donar diners als seus representants a la Terra : Pederastes , estafadors , pervertits , avariciosos i mentiders compulsius.

Només hi ha UN déu , un ser suprem , d'una força incommensurable , que crea , regula i "tol·lera" la vida a la terra ( podria esborrar-la d'una sola bufada):
El Sol.
Les cultures antigues ja el veneraven com es mereixia , però la creença en una cosa física que tothom pot veure no és prou bona per el tipus de fe que fa rics a uns quants. No pots enganyar a algú sobre una cosa que veu , que nota , cada dia. Has de crear un bluf molt més gran , tan gran que la gent assumeixi i es resigni a creure que no el pot entendre.

Igualment , si jo m'hagués d'imaginar un ésser semblant a Déu , no m'el podria imaginar d'una altra manera : Un animal , un ésser de la natura , antic , tranquil , lent i extremadament savi ( un ens tan extraordinariament antic ha de ser savi a la força).
Una tortuga , un animal noble , pacífic , calmat i dur.

Fotos de coses petites

2007-03-31T16:06:00.000+02:00

Ho reconec!
M'agrada fer fotos a coses.
No trobo molta gràcia a fer fotos a persones , suposo que és el que es veu per tot arreu. No pots girar el cap sense trobar-te amb algun Homo Sapiens Sapiens.
En canvi les coses petites , una cullera , una caldera trencada , un tomaquet Xerri... No ens parem a mirar-ho mai , i personalment hi torbo força encant.
"Quina mania de fer plans tan tancats..." Em van dir un cop , mentre feia un retrat a un panet. Però és que era un panet extraordinari , i el cert és que no li vaig saber trobar una foto bona.
Amb el temps i una canya es poden arribar a fer obres d'art d'un cargol , un clip o una cagadeta de cabra.
Ja hi arribarem!
salut!

Millor que un balneari

2007-02-16T01:43:00.000+01:00

I és que no hi pot haver més gran plaer per a un treballador que rebentar ( literalment) el seu lloc de treball a puntades de peu.
Just en el precís instant en què la teva bota , sabata , bamba... està a punt de fer impacte en una part grossa que saps del cert que petarà , és quan et pots fer l'ingenu ( enganyan-te a tu mateix ) i creure que t'estàs alliberant , que ja n'hi ha prou. Però... La lamentable existència de la vida humana no s'arregla a puntades de peu , per molts que alguns ( i jo mateix en algunes ocasions ) ho creguin.

Doncs això mateix em va passar fa poc.

Vaig tenir l'honor a assistir al desmantellament del meu lloc de treball aquest dimecres passat , a altes hores de la nit.
Com si d'un somni es tractés , les paraules que van brollar de la boca del tal "Txarli" em van omplir els ulls d'il·lusió: - Esto mejor , lo rebientas , acabaremos antes.
No podia fallar a les expectatives del meu company obrer , així que vaig anar per feina. I poc a poc , i amb bona lletra, vaig anar destrossant tot el local a puntades de peu , cops de pal i fins i tot , llençament de martell contra vidre.
Desgraciadament no duia la càmera bona a sobre i només tinc fotos fetes amb el mòbil i amb molt poca llum , còctel ideal per donar unes fotos de merda. Tot i veure's molt malament , donen una idea de la magnitut de la destrucció causada.
Aquesta foto d'aquí a dalt la vaig fer pel matí , quan sí duia la càmera bona. És la caldera de la cafetera vella. No té cap valor artístic ni documental , però a mi em va fer gràcia.

Al pròxim post relataré amb més detall la destrucció a la cafeteria.

salut

Tios grans de cartró

2007-02-11T10:20:00.000+01:00

Gegants

Stairway to garbage

2007-02-06T16:30:00.000+01:00

Feina

2007-01-26T19:21:00.000+01:00

Aixo es el mes entretingut que es pot fer en una jornada laboral sense feina

Nou Blog

2007-01-25T15:09:00.000+01:00

Quantíssimes vegades m'he plantejar muntar un blog , i ho he deixar còrrer per mandra...
L'altre dia trastejant amb el mòvil , vaig veure que tenia l'opció de penjar les fotos directament a un Blog , i vaig dir " cony! així és més senzill!"
Doncs aquí està , a veure si aquest dura una micona més i el puc anar omplint poc a poc , amb fotografies de pèssima qualitat xD

Salut!

Super ukelele

2007-01-25T15:06:00.000+01:00

L'uke que em van portar d'Escocia.